T’acomiaden d’una empresa, no d’una professió

Aquesta entrada va ser publicada en castellà com a guest post al blog de l’especialista en RH i bon amic Víctor Candel. Aquí tenim l’enllaç original.

Una de les sensacions que ens envaeix després d’un acomiadament(1) és la que comencem a navegar per l’espai sideral i a replantejar-nos fins al nostre propi nom.

Cert, un acomiadament obliga a una reflexió. Però en temps de crisi, de ERO i d’incertesa generalitzada un acomiadament és, desgraciadament, alguna cosa que succeeix amb anòmala normalitat.

Moltes persones aprofiten l’acomiadament per replantejar el seu model de negoci i la gestió de la seva marca personal (encara que no sàpiguen que es diu així), analitzant les seves competències, les seves manques i engegant un pla estratègic i tàctic per retrobar treball al més aviat possible.

Em trobo sovint amb persones que, fruit de la reflexió necessària post-traumàtica, es replantegen la seva pròpia professió i es llancen a aventures que no aprofiten ni un solament dels actius de la seva “vida anterior”, per la qual cosa comencen de zero, però aspirant a un salari semblat al que tenien. Incongruent. No té cap sentit llançar per la broda una carrera professional; és més, jo diria que és alguna cosa suïcida.

Un cas real

Sovint utilitzo l’exemple d’un client que va visitar Soymimarca després d’una llarga carrera com a gestor comercial que va acabar en acomiadament. Va decidir estudiar màrqueting digital i ens va comentar que, a partir d’aquest moment, volia ser community manager.

Què dir-li?

En primer lloc, em sembla excel·lent que una persona decideixi ampliar el seu camp de competències, això sempre obrirà noves portes. Però un “arrencar de zero” a partir dels quaranta requereix, almenys, comptar fins a deu.

Al cap i a la fi cal anar amb cura, ja que quan t’acomiaden ho fan d’una empresa, no d’una professió i menys encara d’una carrera professional.

El nostre professional, amb una extensa carrera comercial, va ser acomiadat per un ERO, la qual cosa ho situa com a víctima d’una crisi, però no qüestiona –al meu parer- la seva vàlua.

La proposta de valor

Ser community manager no suposa una proposta de valor especial. Hi ha més oferta que demanda, no es valora l’experiència perquè no existeix (amb prou feines 3 o 4 anys) i en la major part dels casos es tracta de professionals que procedeixen del periodisme. Per tant, el nostre protagonista no podria –ni molt menys- aspirar al sou que tenia al moment de l’acomiadament com a director comercial d’una companyia de dimensions considerables.

On podíem trobar la seva proposta de valor?

En la unió de competències. Tenim a un experimentat director comercial amb coneixements de màrqueting digital i community management. És a dir, un Director Comercial 2.0 o el que podríem dir en termes col·loquials “el seu altre director comercial”.

En poques paraules, el valor del nostre client és detectar noves oportunitats comercials per a les empreses a través de la xarxa. I això té molt valor per a una empresa ja que el que planteja és crear un nou canal comercial.

Conclusions

Un canvi laboral no té perquè suposar un canvi de professió, però si potser contemplar la idea d’un augment en el valor de la nostra proposta central.

Qualsevol canvi es reforçarà notablement amb un procés de personal branding que parteixi de l’autoconeixement, analitzi competències i DAFO, prossegueixi amb una sòlida estratègia personal (propòsit, visió, missió, valors, missatge, posicionament) i finalitzi amb un pla de visibilitat i networking.

Aprofitar els nostres recursos clau (experiència, professió) és donar coherència al fet d’aspirar a una remuneració adequada. I ho torno a recordar, t’acomiaden d’una empresa, no pas d’una professió.

(1) Vaig sofrir un acomiadament en 2004, la sensació va ser real

(2) Imatge: freepik.com

The post T’acomiaden d’una empresa, no d’una professió appeared first on guillemrecolons.cat.